Santi Serratosa i Natxo Tarrés

Components del grup musical “Gossos”

natxo

Quin és l’objectiu del taller?

Santi Serratosa: La manera més interesant de posar en evidencia davant la por escènica és que la persona es senti vinculada i acceptades amb totes les diferencies que pugui haver amb la resta del grup i tota aquesta visió coherent de l’acceptació a l’error, a partir de tenir clar que no passa res si ens equivoquem. Precisament perquè l’error és molt positiu i ens ajuda a créixer.

Natxo Tarrés: La meva part és intentar posar comprensió en el que hagi pogut passar en el taller d’en Santi Serratosa. Ell ajuda a crear una cohesió grupal i també ajuda a la part creativa; jo m’encarrego de posar a la ment tot això, en posar una reflexió. Quan la ment està relaxada en un tema en concret, com el Santi va aconseguir durant 45 minuts, farà que tots els participants estiguin en “l’aquí i l’ara”. No et pots escapar, sinó no pots seguir el teu propi cos i a conseqüència recollir aquest espai i fer un viatge cap a dintre intentant reconèixer quins són els fluxos i les intervencions que fa la nostra ment. Com molt sovint la nostra ment es bloqueja, com participa justament en aquest treball de vegades posar-nos en les situacions més difícils del que són encara. El que intento fer és un pas enrere i visitar l’observador que observa perquè finalment aquest és el que parteix de la nostra escènica i és el que lliga totes aquestes parts que podrien definir l’ésser, que es qui té la capacitat de transformar coses. Com bé diu el títol de la Jornada “treballem la por escènica per transformar-la en oportunitats” la idea és transformar tot allò que som creant oportunitats per tant serà tenir una visió positiva de tot el que passa i poder veure allà on tenim les interferències que cadascú ha de treballar.

Per tant, la por escènica es pot superar fàcilment?

Natxo Tarrés: Absolutament, però requereix un treball que no és justament cap a fora sinó cap a dins. És trobar aquest equilibri de com trobo aquest espai entre  les emocions, els pensaments i també el meu cos. Es tracta de posar tot això en equilibri. Això es veu perfectament quan un músic és capaç d’assajar, té una tècnica fantàstica i mentre assaja està còmode i se sent molt bé. Què passa quan surt de l’escenari i té por? Bàsicament és perquè surt del seu espai de confort, està fora de joc, i a partir d’aquí les emocions i la ment el poden trair. Si el tema és emocional, hem d’anar a veure a on està aquesta part del vincle que hi ha una emoció que s’apodera de nosaltres i si és mental s’ha de treballar com posar la ment en el seu lloc, al nostre servei, i no que la ment estigui per fer que les coses vagin pitjor.

santi